Posts Tagged ‘Màrius Torres

09
febr.
09

La ciutat llunyana

Màrius Torres

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.

Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,

batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

 

Màrius Torres és l’autor d’aquest poema, de tendéncia simbolista, corrent que s’incloïa al Noucentisme. Als 25 anys enmalaltí de tuberculosi, cosa que repercutirà dràsticament a la seva obra. Morí l’any 1942, amb només 32 anys. Va col·laborar al diari L’ideal, i la única producció literària que va fer, Poesies, demostra la seva tendéncia simbolista.

El poema és un sonet, format per versos de 14 síl·labes, és a dir d’art major, i aquest tipus de vers s’anomena “vers alexandrí”. L’esquema rítimic d’aquest poema es ABAB per als quartets, i CDD per ambdós tercets encadenats.

El tópic literari que fa pal·lesa en aquest poema és:

  • Contemptus mundi: L’autor sent un menyspreu degut a l’enfonsament de la seva ciutat, que suposadament per la època en la qual va conviure, va acabar en mans dels franquistes.

Aquest poema es pot dividir en 2 parts:

  • 1a part: Comprén els 2 primers quartets de la obra. Descriu la seva ciutat enfonsada.
  • 2a part: La conclusió és un crit d’esperança, descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.

La conclució que podem treure d’aquest poema és que l’autor sent una gran tristesa per l’enfosament de la seva ciutat i evoca una ciutat ideal capaç de superar les circumstàncies.