Màrius Torres
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres és l’autor d’aquest poema, de tendéncia simbolista, corrent que s’incloïa al Noucentisme. Als 25 anys enmalaltí de tuberculosi, cosa que repercutirà dràsticament a la seva obra. Morí l’any 1942, amb només 32 anys. Va col·laborar al diari L’ideal, i la única producció literària que va fer, Poesies, demostra la seva tendéncia simbolista.
El poema és un sonet, format per versos de 14 síl·labes, és a dir d’art major, i aquest tipus de vers s’anomena “vers alexandrí”. L’esquema rítimic d’aquest poema es ABAB per als quartets, i CDD per ambdós tercets encadenats.
El tópic literari que fa pal·lesa en aquest poema és:
- Contemptus mundi: L’autor sent un menyspreu degut a l’enfonsament de la seva ciutat, que suposadament per la època en la qual va conviure, va acabar en mans dels franquistes.
Aquest poema es pot dividir en 2 parts:
- 1a part: Comprén els 2 primers quartets de la obra. Descriu la seva ciutat enfonsada.
- 2a part: La conclusió és un crit d’esperança, descriu una altra ciutat més esplendorosa que evoca més esperança en una victòria.
La conclució que podem treure d’aquest poema és que l’autor sent una gran tristesa per l’enfosament de la seva ciutat i evoca una ciutat ideal capaç de superar les circumstàncies.
Antologia Poètica Catalana 
deu meu k cutre…..
(ho dic per el video, no per el poema)
Quina merda macho! No t’has mollat els peus, oi? Quina és la ciutat, la ciutat, la ciutat? Que sempre dius el mateix. I els alexandrins catalans són de 12, no de 14, conta bé!
S’ ha de suposar que es lleida?
els alexandrins catalans són tan de 12 com de 14 síl·labes
I la ritma es ABAB// CDCD // EFF // GHH//
El pròxim dia que comentis algun poema no ho facis a la babalà que hi ha gent que s’ ho apren malament i despres treu males notes (no es el meu cas).
NOTA: 1 (L’ unic que esta bé es el poema)
Pero si és el que posa, a veure si aprenem a llegir, normal que et suspenguin, pringat!
Els alexandrin són de 12 síl·labes en català!!!!!!!!!!!!!!!
La ciutat de què parla Màrius Torres no és ni Lleida ni Barcelona sinó la ciutat ideal que intentaven crear els noucentistes, si més no teòricament. Es tractaria de la Catalunya ciutat. Un país, en definitiva, culte, civilitzat, catalanitzat, competent, eficaç…
I a més el poema té hemistiquis en alguns versos de cesura 6+6 el que fa uns versos dodecasíl·labs ( 12 síl·labes). No pasa res, tothom es pot equivocar.
Noi, em temo que tens un embolic al cap considerable: primer de tot, Màrius Torres no és un poeta simbolista, sinó postsimbolista, i el postsimbolisme no és un corrent adscrit al Noucentisme, per l’amor de Déu! El corrent noucentista va transcórrer durant els anys de la Mancomunitat de Catalunya i s’estroncà amb la dictadura de Primo de Rivera, mentre que el postsimbolisme s’inicia durant els anys de la Guerra Civil. És just tot el contrari del que dius: el representant més distingit del Noucentisme, Josep Carner, EVOLUCIONA i s’adscriu al postsimbolisme quan ha d’exiliar-se forçosament a Mèxic i Bèlgica (és quan escriu obres com “Nabí” o “El cor quiet”, de caire totalment postsimbolista), però Màrius Torres no és noucentista, ni molt menys (sí que és cert, però, que té una influència carneriana pel que fa a la perfecció formal).
D’altra banda, has dit una altra bajanada màxima: els versos alexandrins, en català, són de DOTZE síl·labes, no pas de catorze! El català pren la mètrica francesa, que és de dotze síl·labes, mentre que el castellà pren la italiana, de catorze.
Encara més: la patinada que has fet és de campionat en dir que Màrius Torres sent menyspreu i es lamenta per l’estat de la seva ciutat: NO! Màrius Torres evoca l’ideal noucentista de ciutat i es plany per la impossibilitat de dur-lo a terme a causa de la dictadura franquista!
Una cosa: com tens el “morro” d’escriure un comentari tan mal fet i a sobre penjar-lo a internet? Espero que a cap alumne de batxillerat se li acudeixi de consultar aquest bloc per treure’n material de referència, ja que estaria abocat al suspens. MIRA SI EL QUE ESCRIUS ESTÀ BÉ ABANS DE PENJAR-HO A INTERNET!!
Fa anys que ni entro aquí, pero amb aquesta currada que m’ha arribat al mail t’ho mereixes, i el primer que et diré es que tu et drogues. Segon, només m’he llegit el principi i el final del teu comentari, i quan he vist “bloc” ja he vist que no tens ni idea d’on ets. Per últim, deixa la droga, es un poema i punt no li doneu mes voltes! Flipats…
Ñ