La vaca cega

Joan Maragall i Gorina

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

 

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

 

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

 

Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.

 

Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

 

 

 Joan Maragall i Gorines va ser un poeta català. La seva poesia passa per dues etapes o corrents, la vitalista i la decadentista. El poema de La vaca cega el va escriure un estiu, de vacances a Sant Joan de les Abadesses. La seva temàtica es molt variada, trobem poesies sobre la natura, la llegenda, l’amor, el cant de la seva terra i la seva ciutat, i els elements espirituals. El poema del que parlarem, tracta sobre la natura. El poeta veia en la natura la posibilitat de vida, de salut, de regeneració i d’energia vital.

El poema La vaca cega, com hem dit avans, tracta la temàtica de la natura. És un poema del grup Pirinenques dins del llibre Poesies. En la poesia el poeta ens diu el que veu i ens comunica les emocions que li produeix el paissate. Així, ens explica  els moviments d’una vaca, cega d’un cop de roc d’un vailet de Sant Jon de les Abadesses, els detalls descriptius del autor són els que reflecteixen la emoció sentida.

El poema està compost per versos decasíl·labs llargs, d’art major i pel que fa a la rima, els versos són blancs ,encara que hi han algunes rimes assonants. El poema s’estructura de la següent manera, hi ha tres tercets i un quartet i per últim una dècima reial. En la primera estrofa ens presenta al personatge, una vaca, un animal irracional però aquí amb cateoria humana i les paraules que utilitza el autor són curtes per reproduir l’imatge de la vaca caminant lentament. A la segona estrofa ens explica la causa de la situació tràgica: en la tercera estrofa, l’autor mira d’intensificar la situació tant tràgica  evocant o recordant moments passat amb el present. A la quarta estrofa, ens torna a situar en la tragèdia. I per últim la cinquena estrofa,que es pot dividir en tres moments. Una característica del poema es que desapareix el jo narrador, i ens descriu el paissatge i el que veu com un espectador de l’escena.

La conclusió que podem treure del poema és que l’autor ens intenta transmetre la bellesa del paissatge a partir de la personificació de la vaca com a ésser representatiu de la natura i la té en compte com si poguès sentir les emocions que les persones sentim. També ens presenta la vaca com cega i ens explica com va a veure aigua. L’aigua és el simbol de la vida, així que ens presenta aquesta tragèdia paral·lelament amb la vida i ens intenta dir que ara la vaca va topant amb tota els element que avans per a ella eren vida però que ara són elements de mort. Encara, tot i així, la vaca prefereix viure :”Però torna, abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa”.